En un petit poble al nord de Califòrnia, anomenat Santa Mira, la pau es veu pertorbada per uns estranys incidents. Tot es desenvolupa poc a poc al principi, quan el doctor Miles Bennell rep una sèrie de visites, si més no, curioses. Els pacients experimenten sensacions de pèrdua de la identitat i són víctimes d’una nova i desconeguda personalitat; una personalitat mancada de sentiments. El primer en adonar-se’n d’aquest comportament poc comú, és la Becky –amiga i antic amor de joventut del doctor Bennell- que junt amb dos amics, en Jack i la Theodora Belicec, descobreixen uns esdeveniments extravagants, rars i sense explicació aparent que es produeixen als soterranis del municipi; uns esdeveniments que només es donen mentre la comunitat dorm. Així comença la novel•la “Els lladres de cossos” de Jack Finney, una extraordinària historia de ciència-ficció que tot just ara, s’acaba d’editar en castellà, només 51 anys després de la publicació americana. Jack Finney (1911-1995), es deia en realitat Walter Braden Finney i va néixer a Milwaukee (Wisconsin, EE.UU). Va començar la seva carrera d’escriptor animat pel prestigi que dona guanyar el premi de narrativa fantàstica -Ellery Queen´s Mystery Magazine- amb el conte: “The Widow´s Walk” ( El camí de la vídua) i a partir d’aquí va continuar escrivint durant la resta de la seva vida. Entre els seus llibres, el més famós i prolífic, sens dubte és “Lladres de cossos”, que es va portar al cel•luloide per primera vegada l’any 1955; ho va fer Don Siegel i la va titular: “La invasión de los ladrones de cuerpos”, potser l’adaptació més fidel fins aleshores.
Una pel•lícula fidel a la típica trama del thriller de suspens, acariciant subtilment el terror i plena d’escenes que quedaran per sempre a l’inconscient de l’espectador, com el crit esgarrifós de les criatures transformades. La saga continua l’any 1977, una nova adaptació del director Philip Kauffman, –guionista de dues fantàstiques pelis: “En busca del arca perdida” i “Indiana Jones i la última cruzada”- que canvia d’època i que aprofita cadascun dels detalls de la novel•la de Finney, creant una nova atmosfera terrorífica, posant especial èmfasis en unes beines d’origen extraterrestre amb la capacitat de clonar un ser humà. Interpretada meravellosament per Donald Sutherland -el doctor Bennell-, Brooke Adams -Elizabeth Driscoll, la companya sentimental del doctor-, Jeff Goldblum i Veronica Cartwrith -Jack y Theodora Belicec-, l’altra parella protagonista del film. Un film homònim a altres clàssics del cinema com: “Tiburón”, “Star Wars”, “El Padrino” o “el Exorcista”, realitzades també als anys setanta, uns anys de resplendor i magnificència pel món del cine. Més tard, l’any 1993, es va fer una altre adaptació, molt poc digna, dirigida per Abel Ferrara, a la que no faré cap mena de menció. Han passat vint anys des de l’última adaptació, i ara, arriba una de nova, més transformada i maquillada pels nostres temps. Aquí hem de dir, a favor dels efectes especials, -tant criticats, i amb raó, doncs moltes vegades és l’únic al•licient de la pel•lícula puix s’ha deixat de banda el guió per aconseguir una espectacularitat, la majoria de vegades buida i que decep a l’espectador exigent- doncs aquesta vegada, poden ser de molta ajuda alhora de recrear les transformacions de les beines en humans i també, per aconseguir el clima d’angoixa i ansietat que demana la historia original. Pròximament es presentarà la darrera obra adaptada, es dirà: ”The Invasion”, aquest és el títol americà, -a veure con el tradueixen el nou “remake”- es presenta el dia 7 de Setembre al nostre país. Protagonitzada per Nicole Kidman i Daniel Craig –el nou James Bond-; dirigida per Oliver Hirschbiegel –famós arran de la seva pel•lícula: “La Caida”, on s’especula sobre els últims dies de vida de Hitler dins un búnquer a Berlín- i la veritat, no té mala pinta.
Una de les condicions que ha fet famosa aquesta historia, ha estat l’aprofitament de cadascun dels detalls excepcionals del llibre original, encara que he de dir, a favor dels guionistes, des de el primer fins l’últim, que han creat una nova escena independentment, guardada a l’inconscient col•lectiu. Em refereixo al fragment on surt un gos amb cap d’home, -una equivocació de la transmutació de les beines extraterrestres- que no surt a la novel•la de Jack Finney. En fi, pròximament una nova entrega carregada d’angúnia, incertesa i malestar que des de el primer minut, enganxa al públic a la butaca. Con deia el respectat Stephen King: “La paranoia arriba al seu grau màxim”.
hermanbeiro 