RSS

Esparta

30 Nov

Lacedemònia era una cuitat de l’antiga Grècia, una de les més importants del Peloponès, situada a la dreta del riu “Eurotas” ( fill i net del primer rei Lélex) a 32Km. del mar i justament als peus de la vessant del Taigeto, una muntanya de 2400m. d’altitud, on es celebraven els “misteris de Dionis” (Culte religiós i secret, només per iniciats que anaven constantment embriagats), i des de on es llençaven els nens que només de néixer, demostraven tenir una complexió dèbil, indigne dels deus. Una vall estratègica on es va establir el poble dòric i que només d’arribar van rebatejar la zona com Esparta. Gràcies a una sèrie de reformes es convertiria en la ciutat-estat més poderosa de Grècia, hoplita per excel•lència. Els hoplites eren soldats d’infanteria, dotats d’una armadura de bronze, una greba o túnica curta de color vermell, un cipleus o escut rodó, un casc, un xifo o espasa i una llarga llança de més de dos metres. Eren ciutadans privilegiats mercès a les constants guerres que hi havia, i també unes autèntiques màquines de guerra per la seva disciplina i formació de combat, un innovador sistema de falanges i formacions perfectes que feia la seva defensa absoluta i el seu atac demolidor.

esparta300

Esparta que ve cronològicament després de la mitol•logía grega, es perd entre mites i llegendes. Frank Miller recrea aquest món perdut amb estil propi, com ja ens té acostumats, inspirat per una pel•lícula de 1962 anomenada “El león de Esparta” de Rudolph Maté, que va veure quan només tenia cinc anys. Un dels dibuixants de còmics més influent dels nostres temps, que va donar un nou aire a Daredevil i va transformar el Batman “tontopop” en un figura fosca i misteriosa, també creador de la saga “Sin city”, portada al cinema com ara “300”, una epopeia èpica de cinc còmics, basada en la mítica batalla de Termópilas, és en realitat, un estret congost envoltat de termes naturals i situat en una zona molt estratègica. Una historia narrada en principi per Homer, que parlava sobre el sacrifici d’uns homes per una tasca impossible, uns homes que van intrigar en extrem al seu màxim enemic, l’emperador Jerjes de Pèrsia que va dir: “Contra quina classe d’homes m’envieu a lluitar, que no competeixen per riqueses sino per honor”. Frases perdudes que ara es recuperen desprès de més de dos mil anys com: “Espartans els nostres arquers disparan tantes fletxes que taparan el sol”, la resposta: “Doncs lluitarem a l’ombra” o una altre: “Espartans abaixeu les armes i entregueu-vos”, la resposta: “Veniu i agafeu-les vosaltres mateixos”.
Una pel•lícula que no hi falta de res, impactant, que si ve segueix la narració d’un clàssic ho fa de manera particular, exagerada i elegant. Una recreació a base dels més moderns efectes de digitalització, feta en un temps record, seixanta dies, a Monreal i amb molts fondos de color verd o blau, dels 1500 talls de peli uns 1200 tenen algun efecte visual. Dirigida per Zack Snyder (El amanecer de los muertos) i interpretada magistralment per Gerard Butler (El fantasma de la opera), que fa de irònic i valent rei Leónidas, caracteritzat com tots els espartans amb pits, abdominals, cames i braços perfectament tonificats, en part gràcies a un entrenament de sis setmanes i com no a l’efecte informàtic, encara que en realitat, aquests singulars guerrers es pintaven les ombres dels muscles amb cendra vermella, per accentuar encara més la seva prodigiosa musculatura. Així doncs ara podeu gaudir d’aquesta historia que es remunta al 489a.c, a la part sud-oest de Grècia, on el rei d’Esparta juntament amb 300 soldats d’elit van defensar el pas de Termópilas de la imminent arribada de centenars de milers de perses que, amb ganes de conquesta, busquen a l’altre costat del mar, terres i aigua, o el que és el mateix, rendició absoluta i submissió davant de Jerjes, segons ell mateix, el deu més gran que mai hagi existit.
Una batalla de carn, ferro i sang que parla de valentia, honor i sacrifici, d’homes decidits i osats amb un patriotisme abnegat. Una historia que navega entre la realitat i la ficció, que parla sobretot de llibertat, on mai es pensava en guanyar o perdre, sino de morir amb honor per arrivar al més enllà amb totes les de la llei, sense por: “Espartanos desayunad bien…por que esta noche cenaremos en el infierno”.

Anuncios
 
Deja un comentario

Publicado por en noviembre 30, 2008 en Artículos, General

 

Etiquetas:

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: